HISTÒRIA D'UN HISTÒRIC

Desprès de gairebé un any sense tenir noticies d’ell, el més que esperat llibre del Centenari de l’Europa ha vist la llum, i en pocs dies serà a la venta a les oficines del club.
En un acte a l’Ajuntament de la Vila de Gràcia, i amb en Ramon Vergés com a principal protagonista de l’esdeveniment, va ser presentat “Història d’un històric”, títol escollit per recollir els primers 100 anys de la nostra existència.
Des de la Torcida, que en el seu moment vam ser especialment crítics amb aquest tema, ja que ningú de manera oficial i pública no va informar en els socis com marxava el procés d’elaboració del llibre, creiem que ara és el moment de felicitar-nos pel treball literari realitzat.
L’autor del llibre, Ramon Vergés, ha estructurat el llibre explicant els 100 anys, temporada per temporada , fet que dóna molt de valora l’obra i que fa que hi hagi una quantitat enorme d’informació i resultats.
A diferència d’altres llibres de Centenaris, l’Europa demostra un cop més que està a l’alçada dels grans, publican i demostrant tota la seva gran història, amb dades precises .
Com molts Torcidencs saben, qui escriu aquestes ratlles ( i el seu progenitor) ha col•laborat en la producció del llibre aportant molts resultats i dades . I haig de dir que em sento orgullós d’haver “desenterrat” part de la nostra història que fins fa poc era totalment desconeguda o amb molts forats “negres” i que ara estarà a l’abast de tothom.
Per tant és motiu de joia personal , veure com totes aquelles hores “perdudes” a l’Arxiu Històric de la Ciutat (Casa de l’Ardiaca) es veuen reflexades en un llibre; jo també feia ”història” i sense saber-ho.
Així doncs només em queda dir que gaudiu del llibre, que tots plegats aprendrem moltes coses de la gloriosa història europeista, per tal d’ estimar, si cal ,encara més aquest Club!!!!!

LA NOVA FCF

Ara fa unes setmanes es van celebrar les més que esperades eleccions a la presidència de la FCF. D'esperades ho eren des de que fa un any, el fins aquells moments president Jordi Roche va presentar la dimisió.

En un principi i tal com va enunciar en el seu dia el aleshores vicepresident Ricardo Campoy, es convocarien els comicis només de plegar el dirigent dimisionari.

Com tothom sap però, les coses no van anar així. Campoy home que portava tota una vida a l'ombra dins la FCF, va veure que tenía el seu somni de ser president a tocar dels dits, va empassar-se les seves paraules hi va agafar la "poltrona" de la presidència. El "campoyisme" però, tenía data de caducitat, ja que volgués o no volgués aquesta primavera s' havien de convocar eleccions. La seva presidència, del tot legitima des d'una punt de vista legal, era un atemptat a l'ética i a la paraula donada.

Inclús durant un temps es va rumorejar en els mitjans de comunicació,, la possibilitat que es presentés a la reelecció, cosa que (per tranquilitats de tots) no va passar. Poder la vergonya s'ho impedía.

Finalment i desprès de diversos reagrupaments i fusions, tot va quedar resumit en dues candidatures :una encapçalada per l'empresari Jesús Farga i l'altre per el president del Santboià Jordi Casals.

Un món separàven les dues candidatures alhora d'enfocar els projectes de futur de la Federació.

Mentres que la del empresari era una aposta per canviar-ho tot, sense canviar res, una candidatura dels de sempre, dels que porten anys i panys gestionant la FCF amb l'obscurantisme i el servilisme per bandera. I amb personatges "invisibles" movent els fils i plens dels vicis del passat (llegeixis Joan Gaspart).

Per altra banda teniem la candidatura de Jordi Casals. Una candidatura plena de gent nova i també amb noves idees de gestió i amb dirigents de clubs de fútbol modestos.

Així les coses, tots els clubs de Catalunya, estàven cridats a les urnes, per exercir el seu dret a vot. Com tothom sap i contra tot pronostic Jordi Casals ha esdevingut el nou president, desprès de guanyar clarament a Farga. Casals va edificar la seva victòria fora de l'àrea metropolitana de Barcelona. El ja ex-president del Santboià, i tota la seva junta directiva ténen una tasca monumental davant seu.

A la FCF li cal obrir les finestres per tal que li toquin aires de modernitat, d'una vegada per totes. Roche ho va intentar però, en prou feines va poder obrir la finestra, al haver de pactar amb el omnipresent Fermín Casquete i cia.

Fería bé Casals, d'esquivar tan com pugui l'abraçada de l'os que ja prepara Joan Gaspart, que ràpidament ja s'ofert per fer de missatger entre el nou president i Villar...Tots sabem que aquests "oferiments" són regals enverinats de "l'amic" Gaspart, i que desprès en passa factura.

De la mateixa manera, també faria bé aquesta nova junta directiva de no obssesiona-se amb el tema de la selecció catalana. No ens enganyem, el tema de l'oficialitat ratlla l'imposible i l'utopía. N'estem farts de decepcións, i de vendre 'ns il.lusió.

Personalment, prefereixo una bona Copa Catalunya, ben organizada, i que engresqui en el públic, i que realment arribi a tindre atractiu.Com? No ho sé. Però amb els recents precedents, ja se sap el qué no s'ha de fer.

En definitiva, sembla que comença una nova época per la FCF, el temps i la gestió dels nous dirigents dirà en qué acaben totes aquests esperances de renovació que tenim dipositats en ells.

Silenci

Vagi per endavant que quan escric aquestes ratlles ho faig des de la desinformació que ens proporciona el club.

És la tarda del quatre de juny ; demà farem 102 anys, i l’Entitat està muda. En aquest estat de falta de noticies no només s’hi troba el qui escriu aquest article, sinó que hi podem englobar la practica totalitat de socis europeistes.

Per més que llegeixo El9 i la pàgina web del Club, la Junta Directiva poques decision ha pres de cara a la temporada que vé. D’altra banda sé positivament que els diaris i la web oficial, dónen les noticies que els hi proporciona la Junta Directiva, i si d’aquesta no en surt res, no hi ha res a dir sobre el més inmediat futur.

Per començar, l’entrenador Angel Valero a dia d’avui no se sap si continuarà o no al front del primer equip. El més lógic i més normal és que si es tènen noves idees per la temporada vinent, es fagi públic que Valero no segueix. I en cas de continuar l’actual tecnic, també s’agraïria que és fes públic.

Per tant els aficionats restem a l’espectativa dels aconteixements respecte Valero, mentres que la directiva juga a la indefinició; joc que té els dies comtats.

Continuem.

Tornant a el diari que compro habitualment i lligant-ho amb el tema de l’entrenador, he llegit aquests últims dies que clubs com l’Amposta, el Santboià, o el Vilanova han fet public que els actualcs tecnics no continuaran de cara la temporada vinent. Inmediatament però els mateixos clubs presenten el nou entrenador per la propera temporada. D’això en dic : PLANIFICACIÓ!!!!! cosa que de moment no és veu en l’Europa. I pregunto, això també es deu a que els Ajuntaments d’aquestes localitats, ajuden en els clubs?

Els consistoris son l’argument utilitzat reiteradament, per justificar qualsevol cosa ben feta, d’un equip que no sigui de Barcelona.

Continuem.

Com que no hi ha planificació en el técnic de l’any que vé, o almenys a dia d’avui hi ha aquesta sensació, considero ja una falàcia parlar d’altes i baixes en el primer equip...

Continuem.

Una de les poques decisions que s’han pres es la de fer fora l’Angel Gómez, director tècnic esportiu. Perfecte. Entenc que desprès de baixar el Juvenil , calen nous aires en el futbol base. Però i els substitut? Fa ja 15 dies que l’Àngel està acomiadat. Fa l’efecte que el Club ha fet fora el director tecnic sense haver pensat encara en el relleu.. Un altre cop tornem a topar amb la mala PLANIFICACIÓ!!!!

Continuem.

Com he dit demà farem 102 anys, i també farà 1 any just que es va celebrar l’últim acte del Centenari . I el llibre? La veritat és que ja estic cansat de parlar d’aquest tema. El president De Bode va dir al programa de radio “Sempre Endavant” a primers de març que el llibre ja estava a l’impremta. És clar que no va aclarir a quina impremta estava; si era en una de digital i moderna o pel contrari, ho estàven fent uns monjos amb lletra de fil d’or...

Continuem.

Fa unes setmanes, va sortir a la llum pública el tema de l’IBI. Personalment haig de dir que estic amb el Club i que l’Ajuntament de Barcelona és molt fort amb els més petits i débils. Ara bé, en la nota pública del Club es deia que en pocs dies hi hauria una reunió per solucionar el tema. Algú té la bondat d’informar que és el que ha passat i si s’ha celebrat aquesta reunió?

Amb aquesta poca informació, la Junta només fa que alimentar les especulacions , la rumorologia i els malentesos.

Finalment, i amb tot el que he exposat fins ara, un té la percepció que el Club només obre la boca, quan segons el seu entendre se l’ataca o se’l critica i tant se val si la crítica és constructiva. D’exemples aquesta temporada no en falten

En definitiva, ens prendrem tot aquests silencis i manques d’informació com un temps de reflexió, per fer les coses bé. I ja deixo constància per alguns malpensats, que darrera del manifest de la Torcida i de TOTES les nostres opinions no hi ha ningú al darrera nostre. Només ens mou l’Europa i el bon govern de l’Entitat. Som i serem independents i per molts anys!!!!